Vos copiam aquesta entrada del blog d’Harca (Joves Medievalistes Valencians), que segurament serà del vostre interés ja que es parla d’arqueologia medieval a Balears:
L’Arqueologia medieval està poc representada al món acadèmic. Entrevista a Helena Kirchner
Ferran Esquilache
A continuació podreu veure un nou lliurament de la sèrie d’entrevistes que el Grup Harca vam poder enregistrar al juny de l’any passat a Lleida, mentre tenia lloc el segon International Medieval Meeting que organitza la Universitat d’aquella ciutat.
En aquesta ocasió es tracta d’Helena Kirchner Granell, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i, com de ben segur que ja sabeu, co-responsable del desenvolupament de la metodologia de la denominada Arqueologia Hidràulica. De fet, van ser Carme Navarro i ella mateixa les autores del primer article que es va fer al respecte, després de les primeres prospeccions realitzades a finals dels anys 80 per Miquel Barceló i la gent que treballava llavors amb ell. En aquell primer article, doncs, publicat fa just 20 anys, el 1993, s’explicava la nova metodologia i els objectius que es pretenien aconseguir. (“Objetivos, métodos y prácticas de la Arqueología Hidráulica”, Archeologia Medievale, XX (Florència), p. 121-150; publicat també el 1994 a la revista Arqueología y Territorio Medieval, 1 (Jaén), p. 159-182; i finalment el 1995 al llibre El agua que no duerme, Granada, p. 91-118. El podeu llegir sencer en pdf ací). La mateixa Kirchner parla a l’entrevista d’aquelles primeres prospeccions a Castellitx (Mallorca) i a Guajar Faragüit (Los Guajares, Granada) que van permetre establir la metodologia i traure les primeres conclusions fefaents. Uns moments en els que, sens dubte, no es podia arribar a imaginar la trajectòria que arribaria a tindre aquesta metodologia ni els magnífics resultats històrics que anava a aconseguir. Tot i les reticències d’alguns investigadors per la simplesa que presentava inicialment el mètode: la reconstrucció planimètrica d’un sistema hidràulic sobre una fotografia aèria. Per descomptat el procés és molt més complicat, i més que s’està fent amb la introducció de les noves eines informàtiques, però com ella mateixa afirma, poc ha canviat en tot aquest temps.
Helena Kirchner és també autora del llibre La construcció de l’espai pagès a Mayūrqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró, Universitat de les Illes Balears, Palma, 1997 (ací l’índex), que és el resultat de la seua pròpia tesi doctoral, a més de tota una sèrie de llibres i articles en solitari i en col·laboració amb molts del membres que han anat formant part del mateix equip de recerca al llarg de les darreres dues dècades.
La segona part de l’entrevista versa de forma més genèrica sobre l’Arqueologia Medieval en general i la seua relació amb el Medievalisme en particular. De fet, Helena Kirchner també va formar part (parlant de la ceràmica) del grup de gent que va escriure el conegut llibre Arqueología Medieval, en las afueras del Medievalismo (Barcelona, Crítica, 1988), pel qual hem preguntat ja en diverses ocasions a altres entrevistats. La seua conclusió al respecte és molt semblant a la d’altres arqueòlegs medievalistes, com ara Antonio Malpica Cuello i Virgilio Martínez Enamorado: l’Arqueologia Medieval gaudeix a Espanya de bona salut, ja que creix constantment en volum i en qualitat fins a arribar a situar-se en els nivells estàndards europeus, però encara li queda molt de recorregut per arribar a formar part plenament del Medievalisme acadèmic. No és per casualitat que he elegit aquest títol per al post, extret de les paraules de Kirchner, com tampoc el títol del post en el qual us vam oferir l’entrevista a Virgilio Martínez.
En relació a tot açò, un aspecte molt interessant que tracta Kirchner a l’entrevista és el de la relació entre arqueologia i l’escriptura, fent referència a John Moreland i el seu llibre Archaeology and text (2001), en el qual defensa que l’escriptura és un artefacte més que cal considerar. És cert que n’hi ha un sector de l’Arqueologia medieval que vol prescindir per complet dels textos escrits, i el que és pitjor, dels contextos historiogràfics que ja existeixen, i això és un greu error. Equiparable, almenys, a l’error que suposa per als documentalistes estrictes el menyspreu a l’Arqueologia que, molt a poc a poc, va desapareixent. A hores d’ara és més que evident que no es pot fer una Història medieval completa sense la combinació de les dades proporcionades pels textos i les dades proporcionades per les tècniques arqueològiques.
I ara, sense més dilació, us deixem amb l’entrevista:
